Carburant

EL CARBURANT QUE NECESITES PELS QUATRE MOTORS: LA ESPIRITUALITAT

No et vull parlar de religió perquè cadascú té la seva fe i les seves creences segons l’entorn en què ha crescut o les seves pròpies reflexions personals. Però hi ha un tema que crec que és molt important posar sobre la taula en aquest viatge per la vida: l’espiritualitat. És el carburant que t’ajudarà a viure.

L’espiritualitat és un camí de creixement personal i interior que es pot manifestar de moltes maneres. Pot ser a través d’una religió, però també mitjançant la meditació, la connexió amb la natura o simplement fent-nos preguntes profundes sobre la vida i nosaltres mateixos. No som sols com alguns diuen matèria-esperit, ni tampoc cos-ment, som cos-ment-esperit.
Deixar lloc per l'esperit ens pot ajudar a descentrar l'ego, és a dir, no estar tan ocupats en el nostre món individual.

Podríem dir que l'espiritualitat és aquesta part de nosaltres que va més enllà del que es pot tocar o veure, és com una connexió amb quelcom superior a nosaltres mateixos, diguem-ne Déu, univers, energia o un sentit més profund de la vida. Es mitjançant l'espiritualitat que trobarem les creences que donin sentit a la nostra vida.

En la religió, l’espiritualitat es vincula a un déu o profeta. Per exemple, el cristianisme basa la seva espiritualitat en les ensenyances de Jesús i els seus deixebles.

L'espiritualitat es pot viure d’una manera totalment personal, com un procés de creixement interior que ens ajuda a viure millor, a ser més coherents amb els nostres valors, a trobar un equilibri, a entendre’s millor i a viure amb més autenticitat.

Vivim de pressa. Massa.
Pantalles obertes, auriculars posats, mil estímuls alhora. I gairebé mai ens preguntem què passa per dins.
Quan parlem d’espiritualitat, molts pensen en religió, normes o creences imposades. Però l’espiritualitat va molt més enllà. Té més a veure amb qui ets, què sents i cap on vas, que no pas amb el que creus o deixes de creure.
Ser espiritual no és fugir del món, és habitar-lo amb consciència. És aturar-te un moment i preguntar-te si la vida que portes és realment la que vols. És escoltar el silenci, encara que incomodi. És reconèixer que no tot es pot comprar, explicar o controlar.
L’espiritualitat comença quan deixes de viure en automàtic.
Quan mires algú als ulls sense presses.
Quan acceptes el que et fa por.
Quan entens que no ho saps tot, i està bé.
No cal tenir respostes. Només cal fer-se preguntes honestes.
Potser l’espiritualitat és això: donar-te permís per sentir, per dubtar, per buscar sentit.
Posa el fre de mà un moment.
Mira cap endins.
Potser el que busques fora… fa temps que t’està esperant dins.